LA TRADICIÓ
Reviure el 1900
Cada any, al mes de maig, se celebra la Fira Modernista, una interessant experiència turística de primavera que permet als visitants viatjar en el temps per reviure un cap de setmana de la Terrassa de fa cent anys. L’ambientació, els espectacles, les exposicions i les activitats ens transporten a aquell període històric de finals del segle XIX i principis del XX, quan Terrassa, com altres ciutats de Catalunya i la mateixa Barcelona, van viure un etapa especialment pròspera amb la indústria tèxtil com a gran motor econòmic i amb el modernisme com a moviment d’avantguarda. La Fira Modernista és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament i que compta amb la col·laboració d’entitats, associacions, institucions, empreses i establiments de la ciutat, fet que constata l’alt grau de dinamisme de la societat civil terrassenca.
Al llarg de tot el cap de setmana i entorn de l’excepcional edifici modernista de la Masia Freixa, es troba el Mercat Modernista. Aquest Mercat d’artesania i alimentació ofereix al visitant una gran diversitat de parades, amb productes i articles elaborats seguint els processos naturals i artesanals.
El Mercat Modernista es complementa amb els diferents tallers participatius i les demostracions d’oficis que ens ofereixen els mestres artesans d’oficis antics: forjadors, ceramistes, vitrallers, ferradors de cavalls, boters, llauners, adobers, picapedrers, orfebres, treballs d’alabastre, luthiers, teixidors, cistellers, esclopers, etc...
El modernisme
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa recognoscibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
Es veu que la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
Les característiques que —en general— permeten reconèixer a l'«Art Nouveau» decoratiu pròpiament dit són:
1.La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
2.L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de la cridada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat Art decó pel que de vegades se li sol confondre amb l'Art Nouveau.
3.Hi ha també una tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
4.Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
5.Una actitud tendent a la sensualitat i a la complacència dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.
6.La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, Egipte antic, la cultura clàssica grecorromana).
7.L'aplicació evolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o posters promocionals o en objectes d'ús quotidià on l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.
Dites populars entorn de la fira de Terrassa
En fires i festes majors, tant se n'atipen un com dos.
Pagès de fira i mercat, mai no serà acabalat.
Cadascú parla de la fira, segons li va.
El que ho guanya en molts mercats, ho perd en una fira.
El qui va a fira sense diners, és un embarrassacarrers
01/05/2008 Organització i Viquipèdia