LA TRADICIÓ


La parsimònia d’una dansa tradicional

L’organització d’actes sardanistes a Òdena es remunta a inicis del segle XX, inclosos dins dels actes de la Festa Major o de la Fira de Sant Sebastià. Les primeres referències escrites es remunten a 1931 quan a la societat "Unión Agrícola" va actuar la cobla "Art Català" i el mateix any al "Centre Fraternal i Instructiu", "La Principal de Granollers".


Una mica d’història

L’1 de maig de 1972 es va celebrar per primera vegada a la Plaça Major, el Concurs de Colles Sardanistes d’Òdena, puntuable aleshores per a l’11è Campionat de la Catalunya Central. Per a molts odenencs a partir d’aquell moment la Plaça Major fou sinònim de sardanes. Qui no recorda la plaça plena de llum i color, on el so de la cobla i el xiuxiueix dels espectadors concentrats a les escales i baranes es barrejaven amb les indicacions dels caps de colla. Qui no recorda els colors dels vestuaris de les colles, les senyeres que onejaven arreu sempre sota un sol de justícia, els esforçats dansaires que intentaven mantenir la rotllana superant els desnivells de la plaça... o aquell intrèpit vailet que enmig del laberint de rotllanes, donant un cop aquí i un altre més enllà, arribava finalment a la font per emparrar-se amb una agilitat envejable per veure el panoràmica des de més amunt, tot convidant als companys a seguir la seva proesa...

L’any 1984, en el decurs del tretzè concurs es presentaren les primeres colles sardanistes de la població, "Joves Odenencs" i "Petits Odenencs", després de diversos anys en què els joves sardanistes locals participaven en colles forànies. El 1985 es va presentar la colla "Esclat Odenenc"; a partir d’aquell mateix anys l’escenari del concurs es va traslladar des de la Plaça Major al pati de l’escola CEIP Castell d’Òdena. Finalment l’any 1988 es va presentar una quarta colla local, "Llavor odenenca". En l’actualitat la vitalitat i el futur del concurs està plenament assegurada i les successives edicions es celebren de forma ininterrompuda, organitzades per antics membres de les colles sardanistes d’Òdena.

El concurs d’Òdena ha estat l’escenari de moments molt emotius com la presentació de diverses sardanes dedicades a la localitat com "Òdena Sardanista" de Gil Membrado o "XXV del XX" de Carles Casanova. El concurs d’Òdena ha estat en deifinitiva el lloc on per primera vegada molts joves han sentit el so de la tenora i han viscut en primera persona com una dansa ens identifica com a poble.


Orígens del ball ‘nacional’

procedent de les comarques empordaneses, a partir del primer quart del segle XX la sardana s'expandeix per tot Catalunya. El poble, homes i dones, petits i grans, participa masegament en els aplecs i en els festivals sardanistes, i els intel·lectuals i els polítics li donen suport, convertint-la en la dansa nacional de Catalunya.

A la plaça, el poble balla i vibra amb les sardanes de Vicenç Bou, Josep Vicens i Josep Saderra, com a màxims representants de la línia més populista. La cobla, consoli- dada des de la reforma de Pep Ventura, amb músics d'experiència i solistes de renom, atrau l'interès fins i tot de personalitats estrangeres.

També músics procedents de la música culta com Enric Morera, Juli Garreta i Edufird Toldrà, per exemple, s'interessen per la sardana. Els orfeons la incorporen als seus repertoris i Joan Maragall i Àngel Guimerà, entre altres, escriuen belles composicions literàries. La sardana assoleix, així, una gran difusió i es converteix cada vegada més en la dansa representativa dels catalans.

Tota aquesta expansió i activitat va quedar estroncada l'any 1936. La guerra va tancar la sardana en un obligat parèntesi, del qual aniria sortint, a poc a poc, entre les dècades dels anys 40 i 50. Actualment, nous compositors, amb una sòlida formació musical, aporten una nova manera de fer que, sense deixar de ser popular, vol assolir cotes més altes. La mainada aprèn la sardana als cursets d'ensenyament. Les colles sardanistes de concurs es troben en un punt alt en quantitat i qualitat. El poble guanya de nou el carrer i els actes sardanistes recobren protagonisme.



01/05/2008 Adrià Pujol i Cruells