LA TRADICIÓ


Molts el van conèixer com “El poeta del poble”. Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Osona) el 17 de maig de 1845, en una família pagesa, modesta però relativament il·lustrada. A deu anys ingressà al Seminari de Vic, on cursà estudis eclesiàstics. L'any 1870 fou ordenat de sacerdot, i celebrà la primera missa a la capella de Sant Jordi de Puigseslloses. Del 1863 al 1871 residí a can Tona, una masia a mig camí entre Vic i Folgueroles, on escriví les seves primeres obres literàries.
Després d'un curt vicariat a Vinyoles d'Orís (1871-1873), i afectat de fortes cefalàlgies, passà dos anys fent el trajecte d'Espanya a Cuba, com a capellà de vaixell, en els vapors de la Companyia Transatlàntica d'Antoni López, futur marquès de Comillas. El 1877 entrà al seu servei com a capellà de la família, i sis anys més tard li fou confiat el càrrec d'almoiner. Durant els més de quinze anys que visqué al palau dels Comillas, a la rambla de Barcelona, Verdaguer tingué ocasió de tractar personalitats de l'alta societat catalana i espanyola, i pogué realitzar llargues excursions pel Pirineu, fer estades en balnearis i residències del marquès, i dur a terme viatges importants al nord d'Àfrica, als països de l'Europa central i a l'Orient Mitjà, dels quals deixà constància literària.
El 1886, de tornada d'un viatge a Terra Santa, sofrí una crisi espiritual que li provocà un desig de purificació i d'ascetisme, acompanyat d'un increment de les funcions pròpies del seu ministeri i, més concretament, les derivades del seu càrrec d'almoiner. A partir del 1889 entrà en contacte amb vidents i practicants d'exorcismes, i es convertí aviat en propagador d'aquestes activitats, poc aconsellades per l'Església i prohibides pel bisbe de Barcelona. Endeutat Verdaguer amb la compra d'una finca a Vallcarca, per salvar-hi una capella i establir-hi un lloc d'oració i de penitència, Claudi López, el segon marquès de Comillas, decidí prescindir dels seus serveis com a capellà almoiner i, amb els bisbes de Barcelona i de Vic, Català i Morgades, respectivament, planejà el seu trasllat a la capital d'Osona, amb el pretext d'una cura de repòs. Després d'alguns dies al palau episcopal de Vic, al maig del 1893 Verdaguer s'instal·là al santuari marià de la Gleva (Osona), on residí dos anys.
Adscrit amb un benefici a l'església de Betlem, visqué els darrers anys a Barcelona, fins que, víctima de la tuberculosi, i després d'una llarga malaltia, fou traslladat a la Vil·la Joana de Vallvidrera, on morí el dia 10 de juny de 1902. Tres dies després, fou enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, enmig de la manifestació de dol més impressionant de la història de Catalunya.
Entre les seves dreacions destaca el seu poema èpic L'Atlàntida (1877), al qual va seguir Canigó (1886), Idil·lis i cants místics (1879) , la poesia patriòtica Pàtria (1888) i Aires del Montseny (1901) i la prosa narrativa Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) i descriptiva Excursions i viatges (1887) , així com el polèmic text En defensa pròpia (1895).


La festa Verdaguer

Amb el nom de Festa Verdaguer es celebra a Folgueroles un homenatge anual que vincula la memòria d'aquest fill del poble amb els antics cultes a la natura. La celebració combina els actes d'homenatge i record al poeta amb la cerimònia de la plantada de l'arbre de maig.
El poble de Folgueroles, d’ençà de la mort del poeta Jacint Verdaguer, ha vetllat per mantenir viva la memòria del seu fill il·lustre, que va néixer el 17 de maig de 1845 en el si d'una família modesta d'aquesta localitat. Sis anys després de la seva mort (1908 ) s’erigí un monument a la seva memòria a la plaça major del poble i a la dècada de 1950, en ple franquisme, s’instituí la Festa a Verdaguer que anualment commemora l’aniversari del naixement del poeta.
Mossèn Cinto fou un poeta nascut de la terra i per tant molt vinculat al cicle natural de la terra, un gran coneixedor de plantes i flors, d’ocells, descriptor de paisatges i recol·lector de tradicions i llegendes populars.
Per aquest motiu al llarg dels darrers 50 anys Folgueroles ha anat vestint la Festa a Verdaguer com una festa de primavera on es posen en relació la poesia i la natura. La festa es celebra sempre el cap de setmana més proper al 17 de maig i s'allarga fins al cap de setmana següent. El monument erigit a la plaça Verdaguer l’any 1908 – conegut com el Pedró- és el pitxer on la gent diposita els seus rams per a participar en un concurs de flors de bosc i de jardí, amb llarga trajectòria a la festa.



01/05/2008 Andrés Antebi